Dintre de la manera d'emprar les TIC al centre educatiu, podem diferenciar quatre paradigmes que es diferencien entre per la manera de treballar o desenvolupar els coneixements, aquestos son:
-Paradigma conductista: L'esser huma apren les conductes de manera mecanitzada.
-Paradigma cognitiu: Es basa en el desenvolupament del coneixement mitjançant els processos afectius i cognitius del individu.
-Paradigma constructivista: Semblant al cognitiu, ja que treballa mitjançant els processos cognitius i afectius, pero aquestos es troben dins d'un escenari d'aprenentatge.
-Paradigma ambientalista: Els individus interaccionen directament amb el medi ambient, aixi, les activitats solen portar-se a terme en espais oberts.
Les TIC tambe afecten directament al disseny de com ensenyar a classe, per aço hem de fer incis en cinc caracteristiques d'aquest:
-La motivacio s'aconseguira principalment per mitja de reforços positius externs.
-Els continguts i objectius estan clarament definits.
-L'avaluacio es sol realitzar una vegada s'aconseguix el producte final, el que provoca que es deixe de banda tot el proces que s'ha realitzat per a aconseguir el resultat de tot aquest treball.
-Tots el coneixements dificils d'aprendre es podran descomposar en activitats mes senzilles, tant per a realitzar com per a evaluar-les.
-El curriculum es tancat i obligatori, per tant s'ha de respectar.
A continuacio corem com ha evolucionat el model d'ensenyament-aprenentatge, aquest ha arribat a caracteritzar-se per:
-Els continguts es centren completament en el que es troba al curriculum.
-Aprendre es adquirir els coneixements rebuts.
-El paper actual del professor es ensenyar i transmetre els coneixements, transformant aixi la informacio que dona als alumnes en l'aprenentatge que aquestos necessiten.
-L'alumne es qui ha d'adquirir tots aquestos coneixements que el docent ofereix.
Una vegada hem deixat clar l'evolucio del model d'E-A, ens centrem en la forma d'integrar les TIC a l'educacio:
-Gracies als mitjans dels que disposem, es pot transformar la realitat.
-Tot mitja ha d'estar contextualitzat en una serie de procesos complexos.
-Els mitjans s'utilitzen sempre preguntant-nos"per a qui", "com va a usar-se" i "que s'espera aconseguir".
-Tots els mitjans s'han de justificar segons els proces comunicatiu i depen de les estrategies i tecniques didactiques que utilitzem.
Amb aquesta integracio de les TIC al context educatiu, han aparegut nous rols de mestres, aquestos son:
-Dissenyadors.
-Orientadors.
-Els que consulten informacio.
-Avaluadors i selecsionadors de recursos TIC.
-Avaluadors continus.
Per a finalitzar aquest tema, trobem set dimensions de l'alfabetitzacio digital:
-Dimensio investigadora(Us de les TIC per investigar i extraure informacio que necessitem).
-Dimensio critica(Diferenciar beneficis i costos d'utilitzar les TIC).
-Dimensio de recursos(Coneixer metodes per a trobar els recursos que necessitem).
-Dimensio de tecnologies incipients(Comprendre les innovacions tecnologiques i aprendre d'aquestes).
-Dimensio del pla de publicacio(Ser capaç de difondre i publicar informacio de manera eficient).
-Dimensio socio-estructural(Comprendre el mon que ens envolta i com les TIC influeixen en la vida diaria).
-Dimensio d'eines de treball(Coneixer com es i com emprar el programari).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada