Troba tot el que necessites

diumenge, 17 d’abril del 2016

La diversitat d'artistes en les avantguardes històriques. Cindy Sherman.

Cindy Sherman va naixer el 19 de gener de 1954 a Nova Jersey i és una artista, fotògrafa i directora de cinema nord-americà.
Sherman és una de les representants més importants de la fotografia de postguerra a Nova York, va exhibir més de tres dècades de treball al Museu d'Art Modern. 


Artista, fotògrafa i directora de cinema nord-americà. Al girar la càmera cap a si mateixa, Cindy Sherman ha estat una de les fotògrafes més respectades del segle XX. Tot i que la majoria de les seves fotografies són imatges d'ella, però, aquestes fotografies no són autoretrats. Sherman les utilitza com un vehicle per a una varietat de temes del món modern: el paper de la dona, el paper de l'artista i molts més. A través d'una sèrie de diferents obres, Sherman ha plantejat difícils i importants preguntes sobre el paper i la representació de les dones en la societat, els mitjans de comunicació i la naturalesa de la creació de l'art.

Durant els anys setanta, Sherman va jugar un paper important en la reestructuració feminista del cos, moviment originat i mantingut per les dones. La pròpia Sherman, especialment en els seus començaments, va crear infinitat de personatges amb gran quantitat de rostres i cossos. La seva importància com a artista resideix en açò, ja que en el seu deliberat intent de revelar la naturalesa interpretativa femenina, Sherman adquireix múltiples i variats rostres. Els éssers que emergeixen dels seus brillants transformacions pertanyen al glamour de la indústria cinematogràfica dels anys 30 i 40, quan la bellesa femenina era la clau per vendre entrades.


Podem destacar diverses obres, com ara "Fotograma sense títol # 14" (1978): presenta a Sherman amb un vestit negre i collaret de perles en una habitació amb un tocador i una taula. Veiem l'esquena de Sherman i un reflex de la taula, amb un got de vi i una cadira, al mirall. El seu aspecte, intensificat per la seva mà recolzada a la galta, sembla alerta, fins i tot lleugerament aprensiu. De nou la seva mirada es dirigeix cap a algú o alguna cosa que no veiem. El seu atractiu físic defineix la fotografia.
 


A continuació s'exposen altres obres, relacionades amb l'estil que utilitza per a representar-les:

-Artificialitat (horripilants i grotesques): Sin título#177 (1987), Sin título#250 (1992)
-Transgresió (conductes bones i males): Sin título#183 (1988), Sin título#224 (1990)


Ara parlem d'aquest treball més actual, dels últims 10 anys, on reinvindica l'oblid de la bellesa antiga, que amarga a l'autora i la obliga a comunicar la seua ira mitjançant les fotografies. L'exemple perfecte el trobem a Sin título#465 (2008), on es presenta com una gran dama a les afores de Central Park; porta un vestit de paraula d'honor i un collaret de perles. Es veu també una arracada enorme. Podem apreciar les arrugues sota el coloret de les galtes i sobre els llavis. El seu cos girat a mitges apunta intensament a l'espectador.

Per últim cal comentar que ha participat activament en la indústria cinematogràfica, participant d'actora i de directora. En aquest últim cas deixe al capdavall un enllaç de la pel·lícula:
Office Killer (1997) Directora: Cindy Sherman | Escritors: Tom Kalin, Elise MacAdam, Elise MacAdam, Cindy Sherman | Plantilla: Carol Kane, Molly Ringwald, Jeanne Tripplehorn. Duració: 82 min, 95 min edició Argentina. A color

La diversitat d'artistes en les avantguardes històriques. Frida Kahlo.

Frida Kahlo Calderón, va naixer a Coyoacán(Mèxic) el 6 de juliol del 1907 i va morir el 13 de juliol del 1954. Va arribar a ser una pintora mexicana de gran èxit, ja que presentà la major part de les seues obres en l'etapa de la postrevolució mexicana.

La tendència que va defendre a les seues obres d'art es pot encasellar a la avantguarda europea, però amb algunes diferències, com el sentit dramàtic, violent i la recerca de tombar el vell ordre social, per la qual cosa podem anomenar a aquesta variant "estridisme".

La inspiració de Frida Kahlo estava basada en el realisme, el surrealisme i el simbolisme, captant tot el que la envoltava. Aquest estil propi va pdoer donar-li problemes si no hagues popularitzat aquest tipus d'bres d'art en un altre lloc que no fora Mèxic.
Hi han alguns aspectes que també van influir a la creació d'obres de caràcter dramàtic, com per exemple, la fràgil salud que patia, el accident que va tenir de petita i el primer matrimoni fallit.

Va començar la col·lecció d'autoretrats quan va patir l'accident, podem apreciar l'estil nomenat anteriorment en l' "Autoretrat amb vestit de vellut"(1926), pintura a l'oli. Pertanyent actualment a Alejandro Gómez Arias, Ciutat de Mèxic.

S'aprecia la influència de la pintura mexicana dels retrats del segle XIX, mentre que per un altre costat recorden la pintura europea. Es representa de mig cos i de tres quarts el gir de la cara, amb un coll més llarg del normal. Frida exposa, com mai més en cap altre retrat, els seus sentiments, amb la seva pell de color clar que contrasta amb el fons fosc. En aquesta pintura, sens dubte, Frida volia mantenir o recuperar l'amor que ja temia haver perdut.

Altres autoretrats molt coneguts van ser:

Autoretrat El temps vola (1929) Pintura a l'oli. Col·lecció privada.
Autoretrat (1930) Pintura a l'oli, Museum of Fine Arts, Boston.
Autoretrat amb collaret (1933) Pintura a l'oli sobre metall. Col·lecció Gelman-Ciutat de Mèxic.
Autoretrat very ugly (1933) Pintura al fresc. Col·lecció privada.
Autoretrat The Frame (1938) Pintura a l'oli sobre vidre i alumini. Centre Georges Pompidou, París.
Autoretrat amb mico (1938) Pintura a l'oli. Albright-Knox Art Gallery, Búfal.
Autoretrat amb collaret d'espines (1940) Pintura a l'oli. The University of Texas, Austin.
Autoretrat amb mico (1940) Pintura a l'oli. Col·lecció Otto Atencio Troconis, Caracas.
Autoretrat dedicat al Dr. Eloesser (1940) Pintura a l'oli. Col·lecció privada.
Autoretrat amb trena (1941) Pintura a l'oli. Col·lecció Jacques i Natasha Gelman, Ciutat de Mèxic.
Autoretrat com Tehuana (1943) Pintura a l'oli. Col·lecció Jacques i Natasha Gelman, Ciutat de Mèxic.
Autoretrat amb micos (1943) Pintura a l'oli. Col·lecció Jacques i Natasha Gelman, Ciutat de Mèxic.
Autoretrat amb changuito (1945) Pintura a l'oli. Fundació Robert Nrady, Cuernavaca.
Autoretrat amb els cabells a l'aire (1947) Pintura a l'oli. Col·lecció privada.
Autoretrat (1948) Pintura a l'oli. Col·lecció privada.
Autoretrat amb el retrat de Diego al pit i Maria entre les celles (1953-54) Pintura a l'oli. Parador desconegut.

Totes aquestes obres les podem visualitzar a YouTube, mitjançant aquest enllaç documental:
https://www.youtube.com/watch?v=i7iq6WF5s0U

S'explica, també de forma més extensa, com va ser la vida de Frida Kahlo.Va ser tan afamada que actualment hi ha un museu dedicat a ella anomenat " La Casa Azul".