Troba tot el que necessites

diumenge, 17 d’abril del 2016

La diversitat d'artistes en les avantguardes històriques. Cindy Sherman.

Cindy Sherman va naixer el 19 de gener de 1954 a Nova Jersey i és una artista, fotògrafa i directora de cinema nord-americà.
Sherman és una de les representants més importants de la fotografia de postguerra a Nova York, va exhibir més de tres dècades de treball al Museu d'Art Modern. 


Artista, fotògrafa i directora de cinema nord-americà. Al girar la càmera cap a si mateixa, Cindy Sherman ha estat una de les fotògrafes més respectades del segle XX. Tot i que la majoria de les seves fotografies són imatges d'ella, però, aquestes fotografies no són autoretrats. Sherman les utilitza com un vehicle per a una varietat de temes del món modern: el paper de la dona, el paper de l'artista i molts més. A través d'una sèrie de diferents obres, Sherman ha plantejat difícils i importants preguntes sobre el paper i la representació de les dones en la societat, els mitjans de comunicació i la naturalesa de la creació de l'art.

Durant els anys setanta, Sherman va jugar un paper important en la reestructuració feminista del cos, moviment originat i mantingut per les dones. La pròpia Sherman, especialment en els seus començaments, va crear infinitat de personatges amb gran quantitat de rostres i cossos. La seva importància com a artista resideix en açò, ja que en el seu deliberat intent de revelar la naturalesa interpretativa femenina, Sherman adquireix múltiples i variats rostres. Els éssers que emergeixen dels seus brillants transformacions pertanyen al glamour de la indústria cinematogràfica dels anys 30 i 40, quan la bellesa femenina era la clau per vendre entrades.


Podem destacar diverses obres, com ara "Fotograma sense títol # 14" (1978): presenta a Sherman amb un vestit negre i collaret de perles en una habitació amb un tocador i una taula. Veiem l'esquena de Sherman i un reflex de la taula, amb un got de vi i una cadira, al mirall. El seu aspecte, intensificat per la seva mà recolzada a la galta, sembla alerta, fins i tot lleugerament aprensiu. De nou la seva mirada es dirigeix cap a algú o alguna cosa que no veiem. El seu atractiu físic defineix la fotografia.
 


A continuació s'exposen altres obres, relacionades amb l'estil que utilitza per a representar-les:

-Artificialitat (horripilants i grotesques): Sin título#177 (1987), Sin título#250 (1992)
-Transgresió (conductes bones i males): Sin título#183 (1988), Sin título#224 (1990)


Ara parlem d'aquest treball més actual, dels últims 10 anys, on reinvindica l'oblid de la bellesa antiga, que amarga a l'autora i la obliga a comunicar la seua ira mitjançant les fotografies. L'exemple perfecte el trobem a Sin título#465 (2008), on es presenta com una gran dama a les afores de Central Park; porta un vestit de paraula d'honor i un collaret de perles. Es veu també una arracada enorme. Podem apreciar les arrugues sota el coloret de les galtes i sobre els llavis. El seu cos girat a mitges apunta intensament a l'espectador.

Per últim cal comentar que ha participat activament en la indústria cinematogràfica, participant d'actora i de directora. En aquest últim cas deixe al capdavall un enllaç de la pel·lícula:
Office Killer (1997) Directora: Cindy Sherman | Escritors: Tom Kalin, Elise MacAdam, Elise MacAdam, Cindy Sherman | Plantilla: Carol Kane, Molly Ringwald, Jeanne Tripplehorn. Duració: 82 min, 95 min edició Argentina. A color

La diversitat d'artistes en les avantguardes històriques. Frida Kahlo.

Frida Kahlo Calderón, va naixer a Coyoacán(Mèxic) el 6 de juliol del 1907 i va morir el 13 de juliol del 1954. Va arribar a ser una pintora mexicana de gran èxit, ja que presentà la major part de les seues obres en l'etapa de la postrevolució mexicana.

La tendència que va defendre a les seues obres d'art es pot encasellar a la avantguarda europea, però amb algunes diferències, com el sentit dramàtic, violent i la recerca de tombar el vell ordre social, per la qual cosa podem anomenar a aquesta variant "estridisme".

La inspiració de Frida Kahlo estava basada en el realisme, el surrealisme i el simbolisme, captant tot el que la envoltava. Aquest estil propi va pdoer donar-li problemes si no hagues popularitzat aquest tipus d'bres d'art en un altre lloc que no fora Mèxic.
Hi han alguns aspectes que també van influir a la creació d'obres de caràcter dramàtic, com per exemple, la fràgil salud que patia, el accident que va tenir de petita i el primer matrimoni fallit.

Va començar la col·lecció d'autoretrats quan va patir l'accident, podem apreciar l'estil nomenat anteriorment en l' "Autoretrat amb vestit de vellut"(1926), pintura a l'oli. Pertanyent actualment a Alejandro Gómez Arias, Ciutat de Mèxic.

S'aprecia la influència de la pintura mexicana dels retrats del segle XIX, mentre que per un altre costat recorden la pintura europea. Es representa de mig cos i de tres quarts el gir de la cara, amb un coll més llarg del normal. Frida exposa, com mai més en cap altre retrat, els seus sentiments, amb la seva pell de color clar que contrasta amb el fons fosc. En aquesta pintura, sens dubte, Frida volia mantenir o recuperar l'amor que ja temia haver perdut.

Altres autoretrats molt coneguts van ser:

Autoretrat El temps vola (1929) Pintura a l'oli. Col·lecció privada.
Autoretrat (1930) Pintura a l'oli, Museum of Fine Arts, Boston.
Autoretrat amb collaret (1933) Pintura a l'oli sobre metall. Col·lecció Gelman-Ciutat de Mèxic.
Autoretrat very ugly (1933) Pintura al fresc. Col·lecció privada.
Autoretrat The Frame (1938) Pintura a l'oli sobre vidre i alumini. Centre Georges Pompidou, París.
Autoretrat amb mico (1938) Pintura a l'oli. Albright-Knox Art Gallery, Búfal.
Autoretrat amb collaret d'espines (1940) Pintura a l'oli. The University of Texas, Austin.
Autoretrat amb mico (1940) Pintura a l'oli. Col·lecció Otto Atencio Troconis, Caracas.
Autoretrat dedicat al Dr. Eloesser (1940) Pintura a l'oli. Col·lecció privada.
Autoretrat amb trena (1941) Pintura a l'oli. Col·lecció Jacques i Natasha Gelman, Ciutat de Mèxic.
Autoretrat com Tehuana (1943) Pintura a l'oli. Col·lecció Jacques i Natasha Gelman, Ciutat de Mèxic.
Autoretrat amb micos (1943) Pintura a l'oli. Col·lecció Jacques i Natasha Gelman, Ciutat de Mèxic.
Autoretrat amb changuito (1945) Pintura a l'oli. Fundació Robert Nrady, Cuernavaca.
Autoretrat amb els cabells a l'aire (1947) Pintura a l'oli. Col·lecció privada.
Autoretrat (1948) Pintura a l'oli. Col·lecció privada.
Autoretrat amb el retrat de Diego al pit i Maria entre les celles (1953-54) Pintura a l'oli. Parador desconegut.

Totes aquestes obres les podem visualitzar a YouTube, mitjançant aquest enllaç documental:
https://www.youtube.com/watch?v=i7iq6WF5s0U

S'explica, també de forma més extensa, com va ser la vida de Frida Kahlo.Va ser tan afamada que actualment hi ha un museu dedicat a ella anomenat " La Casa Azul".

dimarts, 26 de maig del 2015

PRACTICA 5

Aquesta vegada treballarem en la creacio d'un album digital(http://www.pimpampum.net/bookr/), es molt bona ferramenta, tant en senzillesa com en aspecte visual. L'inconvenient que presenta, es el fet de limitar les fotografies emprades a les que dona el servidor, de manera que la llibertat esta restringida en aquest sentit. Com vam comentar a la primera practica, buscar la paraula o tema en angles, augmentara el nombre de fotografies obtingudes.

Una vegada hem escollit les imatges, les ordenem com vulguem i completem la presentacio, aço ens pot ajudar a l'aula a resumir un tema, per exemple aquest que hem el·laborat: http://www.pimpampum.net/bookr/index.php?id=69249

O tambe pordem emprar-lo per a relatar una historia: http://www.pimpampum.net/bookr/index.php?id=69256

No sols vam veure com crear albums digitals, tambe ferem un text amb imatges de periodics, fotografies..., emprant aquesta ferramenta: http://blogoscoped.com/letters/  
Varem fer un exemple per a que aixi visualitzeu com quedaria: Jornada intensiva en 2016



Per ultim utilitzarem un creador de cartells(http://bighugelabs.com/magazine.php), el qual ens va servir per a personalitzar la nostra propia portada de revista.
Quan hi erem dins, el primer que escollirem, va ser el model i la fotografia que mes tard apareixeria a la portada del cartell. Quan ja tenim aquest pas realitzat, omplirem els buits des de "Titol" fins a "Data de publicacio", cada "line..." ens permet escriure en un lloc de la portada. Finalment ens deixa canviar el color de llestres i la font d'aquestes.

Aci teniu el nostre exemple de portada de revista, basada en Joan Rois de Corella:


PRACTICA 4

Per a començar, mostrarem la realitzacio d'un comic basat en aventures del herois de Marvel, aquest s'ha el·laborat mitjançant aquesta ferramenta.
  
Ens permet triat personatges, el format de vinyetes, els fons de les vinyetes, els formats de text i onomatopeies. EL exemple que hem realitzat es aquest:



Tambe hem treballat amb Wittycomics(http://www.wittycomics.com/), aquest es molt mes simple i no disposa de un ventall d'opcions tant gran com l'anterior, pero es recomanable per a crear un comic de forma rapida, per exemple aquest que vam el·laborar:





Per ultim treballarem amb Bighugelabs, per a crear la nostra propia cartelera, els passos a seguir son els seguents:

-Accedir a l'enllaç http://bighugelabs.com/poster.php
 
-Seleccionar la imatge que vulguem usar al cartell en l'opció de "Tria un fitxer"

-Crop: Serveix per seleccionar quina fraccio(per terços) d'imatge es vol utilitzar.

-Choose style: Serveix per elegir l'estil principal del pòster.

-Primary text color: Per modificar el color principal de les lletres del títol.

-Accent color: Per a canviar el color del contorn en les lletres.

-Title font: Per modificar l'estil de les lletres del títol.

-Movie title: Títol principal de la pel·lícula.

-Tagline 1: Sub-encapçalament que apareix dalt del títol principal.

-Tagline 2: Sub-encapçalament que apareix baix del títol principal.

-Acting credits (dalt): El text apareixerà dalt de tot i és per citar als protagonistes de la pel·lícula.

-Production credits (baix): Per citar a tota la gent que ha participat.

-Rating: Per informar sobre si es apropiada per a certes edats.

-Release date: Per posar la data d'ixida.

 Com l'exemple que hem realitzar:



PRACTICA 3

Avui hem utilitzat IMATGECHEF per a crear diferents formats d'imatge, com aquestes:








PRACTICA 2

Primer, parlare de Lino(http://en.linoit.com/), un recurs educatiu que ens permet publicar missatges mitjançant "posticks" en un suro que ens servira com a expositor. Aço ens permet alguns usos educatius com per exemple:

-Enllaçar materials que empraran per a realitzar activitats a classe.
-Muntar imatges que realitzem en eixides escolars o projectes.
-Citar informacio important.
-Portar un diari, on els alumnes s'informaran de les tasques que han de fer.
 Ara ens centrem en Wripwrapwrop(http://www.wripwrapwrop.com/es/), aquesta ens dona l'opcio de crear el nostre envoltori de regal personalitzat, amb els colors que escollim i amb el text que vulguem. Aquest disseny es pot imprimir en DIN-A4 o DIN-A3, a la dreta del disseny apareixeran aquestes opcions.

Per ultim, tambe hem treballat amb l'Automotivator(http://wigflip.com/automotivator/), que permet pujar qualsevol imatge per insertar un titol i un subtitol, i axi matitzar el missatge que es vulga donar.

PRACTICA 1

En aquesta primera sessio de practiques ens hem centrat en com crear una fotonovel·la, aquesta es una historia contada amb imatges, que tenen una relacio a mode d'historia. Aquesta historia pot contindre paraules o no.

Per a començar a el·laborar la fotonovel·la, utilitzarem el powerpoint que es una ferramenta de treball que ens permet col·locar les imatges com si formaren una presentacio, una darrere del altra. Hi ha que tenir en compte que aquestes no siguen plagiades, que no apareixquen menors de edat(sols amb la cara pixelada o cos) i que les imatges tinguen una bona resolucio.

A continuacio emprem el pickmonkey(http://www.picmonkey.com/), aquest va destinat a retocar les fotografies que nosaltres volem, a mode de photoshop. Aquesta esta en angles, pero aprendre a usar-la es molt facil, una vegada dins fem click en "edit" i podras retocar les imatges amb les opcions proporcionades.

Una vegada hem aconseguit crear la nostra fotonovel·la, es pujara a la xarxa mitjançant slideshare, sols necesita que s'enregistre l'usuari amb un compte gmail.

Per ultim trobem pimpampum(http://www.pimpampum.net/bubblr/), que ens permet d'una manera senzilla crear histories sense necessitat d'enregistraments.
A l'hora de buscar les imatges, es millor cercar amb paraules ingleses, ja que hi han mes opcions a l'hora d'elegir. Despres de triar-les sols queda afegir els entrepans per a animar un poc els personatges. L'unic que no permet es pujar imatges propies.